Crònica de super(vi)vència des del terrat (9)

Decepció: “Sentiment que té una persona quan comprova que una altra persona o una cosa no és com s'esperava”.

Decepció, desengany, desil·lusió… Li pots dir com vulguis, però quan et cau a sobre, et dol. Et fa mal, t’esquerda, t’esquinça… Et fa sentir més vulnerable encara i et costa sobreviure entre la xarxa d’emocions i sentiments foscos que s’amalgamen a dins teu durant segons, minuts, hores... Et capfica però et ressitua. El dolor remet amb el pas dels dies. Prens consciència i distància. Et revises. Saps que no ha estat el teu gest, saps que la seva resposta airada i impulsiva, l’ha interpretat i l’ha qüestionat des de la seva perspectiva. No el jutges. Només agrairies sinceritat. I només hi és a mitges. Però tu dorms, quan pots, amb el cap al coixí sense remordiments. No saps si l’altre…


Enamorament. Sentir el batec d'@eternesparaules

“Deixa que sigui”. Accepta. No transitis pel dolor de les punxades. Sobreposa’t. Si alguna cosa bona té el confinament, és que hi ha troballes delicioses com les que escriu i ens llegeix Ester Vallès. M’hi recreo i reconec en totes. Em quedo en aquestes dues: “Deixar anar és també una forma de quedar-se” i “Trobaràs molt braços on quedar-te a viure, agafa’ls quan t’abracin bé i no fort”.


Bellesa. La realitat que il·lustra Pascal Campion

Conviure amb l’obra d’aquest creatiu de Los Ángeles ho fa tot més fàcil i suportable. “Start with love” escriu en una de les vinyetes que més m’agrada. “Apropem-nos amb amor i compassió a totes les situacions diàries”, ressalta l’escrit que l’acompanya. I sentencia: “Això marca la diferència”. És cert, ara més que mai #startwithlove hauria de ser el crit de guerra des del despertar fins a tornar a fer confidències amb el coixí.


Autenticitat. Beure vins naturals que reivindiquen

“L’amor per la terra” “Vins que tanquen cercles amb una única motivació: estimar la terra i cuidar qui la treballa”. És un projecte on hi participen moltes mans i cors, que va més enllà de l’amistat que uneix a les tres persones que el lideren, que s’estimen l’ofici i el fan més lluminós i vibrant: Jaume Jordà, Salvador Batlle i Xavi Rutia. Quan beus els vins que elaboren diferents viticultors empeltats als respectius orígens i vinyets, entens les bones intencions que hi ha embotellades. Impressionen a cada glop per les fortes conviccions i l’autenticitat que amaga cada ampolla. Vins que sedueixen, que ens fan viatjar en el temps, agrair el gust pagès i autèntic. El vídeo d’Anna Serra, que elabora La Vicenta al Penedès, és per quedar-s’hi a viure. S’hi respira esforç, calma, passió, emoció, vida... Diu: “Jo vull veure créixer els meus fills igual que veig créixer les plantes”.

Jo vull que més dones com ella ens representin. I que més projectes de vins tinguin la sensibilitat i la capacitat comunicativa d’”Amor per la terra”. Abans de comprar-los, els vaig agrair per correu electrònic la seva capacitat comunicativa. Em va impressionar com feia temps que no ho fa cap projecte. I els ho vaig escriure: “M'he enamorat dels vostres vídeos. Són vitals, màgics, energètics, captivadors... I espero que el que veig ara a través de la pantalla ho pugui sentir i sentir redoblat, aviat, tastant els vins. Quina meravella, gràcies per regalar-nos i compartir bellesa, sensibilitat, naturalitat i autenticitat en aquests moments tan complexos i difícils. Gràcies per reivindicar la pagesia i fer-ho des de la senzillesa i l'elegància, des de la humilitat i la solidaritat. I gràcies per comunicar com mereixen els aliments i les persones que els cultiven”.


Estima. La de les persones que estimes i que en temps complexos no deixen els fogons. “Cuinar és cuidar” vaig sentir dir una vegada a Josep Roca. I agraeixo els qui ho fan amb un ingredient principal: l’amor. L’amic Juan Diego Sànchez, al capdavant de Xivarri i La Muela, cuina sense aturador perquè les taules s’encenguin al costat de bons vins. Jo li agraeixo l’esforç i les ganes de compartir sabors i salut amb tots els qui li ho demanen. La imatge última que penja al seu compte d’Instagram és del fotògraf tarragoní Pep Escoda. Jo no hi veig la mascareta, sinó la seva ànima, sempre generosa i bondadosa.

“A qui li importa la collita?
Allò que importa
És cada instant
Únic, fugaç, Irrepetible”

Federico Mayor Zaragoza