Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/08/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un dels cellers que ja ha iniciat la verema és Costers del Priorat. Situat a Mas dels Frares, al terme municipal del Molar, una de les primeres varietats que estan agafant és la pedro ximenes. "Hem començat uns cinc dies abans que l'any passat. El raïm està sa i està bé, i estem contents", reconeix l'enòleg José Mas. De tota manera "els grans són petits" perquè en els darrers mesos ha plogut poc i això farà baixar la quantitat de quilos.
Però en aquesta finca històrica, on els monjos cartoixans d'Escaladei ja hi feien vi segles enrere, l'estrès hídric que han patit les plantes també ha ajudat a que no apareguessin fongs, i això ha permès "fer menys tractaments que altres anys". De les 50 hectàrees de vinya que tenen plantades, 40 les treballen de manera ecològica. "Ens agrada no tocar gaire el raïm al celler, preferim tocar la vinya. Més que enòlegs som 'babysitters', perquè cuidem el raïm perquè vagi pel camí que toca. No hi ha ni química ni biologia, és raïm posat en una tina i que faci el seu procés", il·lustra.
Costers del Priorat és un exemple d'una de les tres zones que el president del consell regulador, Sal·lustià Álvarez, diferencia dins la DOQ. "Tenim un 40% de les parcel·les que estan molt bé, un 40% en zones més altes o obagues que estan en un procés de madurar més tard i un 20% de vinyes que estan patint estrès hídric, en zones més càlides i allunyades del mar", detalla. Amb tot, Álvarez explica que els tres anys les inclemències climàtiques estan condicionant la collita. Una incertesa que amb el canvi climàtic probablement anirà a més, però "els pagesos i els cellers cada vegada estan més preparats per adaptar el moment de la verema i per fer vins d'alta qualitat".
El president de la DOQ celebra tenir una bona collita i relativitza el descens respecte l'any passat: "el 2020 el míldiu va provocar una important pèrdua de raïm i per tant les plantes van descansar molt. El 2021 va començar amb una forta nevada, hi va haver molta reserva hídrica i per tant vam tenir una producció mai vista en quant a volum". En canvi, enguany l'hivern ha estat molt sec, hi ha hagut "pluges importants a la primavera" i els tres últims mesos les temperatures han estat "molt per sobre de la mitjana". "La planta al juny es va desenvolupar molt ràpidament, es va crear molta fulla i això vol dir molta pèrdua d'aigua. Si després no plou hi ha un estrès hídric important i la planta s'ha de readaptar", detalla. Amb tot, valora positivament que les vinyes, en termes generals, han aguantat bé.
Però en aquesta finca històrica, on els monjos cartoixans d'Escaladei ja hi feien vi segles enrere, l'estrès hídric que han patit les plantes també ha ajudat a que no apareguessin fongs, i això ha permès "fer menys tractaments que altres anys". De les 50 hectàrees de vinya que tenen plantades, 40 les treballen de manera ecològica. "Ens agrada no tocar gaire el raïm al celler, preferim tocar la vinya. Més que enòlegs som 'babysitters', perquè cuidem el raïm perquè vagi pel camí que toca. No hi ha ni química ni biologia, és raïm posat en una tina i que faci el seu procés", il·lustra.
Costers del Priorat és un exemple d'una de les tres zones que el president del consell regulador, Sal·lustià Álvarez, diferencia dins la DOQ. "Tenim un 40% de les parcel·les que estan molt bé, un 40% en zones més altes o obagues que estan en un procés de madurar més tard i un 20% de vinyes que estan patint estrès hídric, en zones més càlides i allunyades del mar", detalla. Amb tot, Álvarez explica que els tres anys les inclemències climàtiques estan condicionant la collita. Una incertesa que amb el canvi climàtic probablement anirà a més, però "els pagesos i els cellers cada vegada estan més preparats per adaptar el moment de la verema i per fer vins d'alta qualitat".
El president de la DOQ celebra tenir una bona collita i relativitza el descens respecte l'any passat: "el 2020 el míldiu va provocar una important pèrdua de raïm i per tant les plantes van descansar molt. El 2021 va començar amb una forta nevada, hi va haver molta reserva hídrica i per tant vam tenir una producció mai vista en quant a volum". En canvi, enguany l'hivern ha estat molt sec, hi ha hagut "pluges importants a la primavera" i els tres últims mesos les temperatures han estat "molt per sobre de la mitjana". "La planta al juny es va desenvolupar molt ràpidament, es va crear molta fulla i això vol dir molta pèrdua d'aigua. Si després no plou hi ha un estrès hídric important i la planta s'ha de readaptar", detalla. Amb tot, valora positivament que les vinyes, en termes generals, han aguantat bé.
Perspectives internacionals
La DOQ Priorat ven bona part dels seus vins al mercat internacional. En concret, unes 500.000 ampolles anuals als Estats Units, el que suposa entre un 12% i un 15% del total d'exportacions. El principal mercat són els països del centre d'Europa, com Suïssa, Alemanya o els Països Baixos. Enguany la preocupació és el mercat europeu, per la inflació i la guerra a Ucraïna. En canvi, l'americà, per la paritat entre el dòlar i l'euro, obre vies de negoci per als cellers. En termes generals, a la DOQ estan força tranquils. "Mai tots els mercats fallen al mateix moment. Mentre ens funcioni un mercat i mig, el Priorat té una bona circulació. Creiem que no ens afectarà molt sempre que siguem capaços de seguir fent la feina ben feta i de vehicular els vins cap al mercat d'Estats Units i Canadà", manifesta Álvarez.
Tot i això, reconeix que hi ha "certa dificultat per incrementar els costos de producció a la venda del vi". Així, els viticultors l'any passat cobraven el raïm entre els 1,80 euros i els 2,50, i de cara enguany aquesta valoració pujarà entre un 8% i un 15%. "Crec que l'increment s'ajusta a la realitat", indica el president de la DOQ, que valora positivament "que el pagès reivindiqui i faci valdre el seu valor com a productor d'allò essencial per omplir les ampolles". Amb tot, Álvarez explica que les principals empreses han aplicat aquesta pujada, si bé "sempre cal llimar matisos".
Tot i això, reconeix que hi ha "certa dificultat per incrementar els costos de producció a la venda del vi". Així, els viticultors l'any passat cobraven el raïm entre els 1,80 euros i els 2,50, i de cara enguany aquesta valoració pujarà entre un 8% i un 15%. "Crec que l'increment s'ajusta a la realitat", indica el president de la DOQ, que valora positivament "que el pagès reivindiqui i faci valdre el seu valor com a productor d'allò essencial per omplir les ampolles". Amb tot, Álvarez explica que les principals empreses han aplicat aquesta pujada, si bé "sempre cal llimar matisos".
