Bellavista, dos anys de primavera

“Volem sincronitzar la carta de la cuina amb el local i l’esperit de poble que el defineix des dels inicis. Plats de cuina mediterrània per compartir, amb tradició, i elaboracions noves amb tocs complexos. Plats saludables, que inclouen els clàssics però amb denominació d’origen: arrossos, carns i peixos”, explica Carles Basteiro, cap de sala del restaurant. El Bellavista no passa per alt. L’oferta gastronòmica del restaurant Bellavista, on se celebren sovint les victòries del Barça i de la selecció argentina, es renova amb el segon aniversari i l’aposta del xef és “un creuament de camins gastronòmics, amb elaboracions noves i de procedència variada”.

El Bellavista és molt més que un restaurant. La benvinguda la dona un quiosc amb les parets empaperades de diaris antics on s’hi reivindica el vermut: “No pida un vermouth pida un Martini” diu un dels anuncis de La Vanguardia Española, inclòs a l’edició del 21 de gener de 1961. Al costat, una oficina postal des d’on el comensal pot practicar allò tan oblidat d’enviar-ne una a través d’una bústia, amb segell del Bellavista. La perruqueria, l’església, un espai de música i jocs amb vinils i tocadiscos... Espais recreats per a públics curiosos que vulguin submergir-se en escenaris sorprenents a l’hora de menjar i beure. El bany sorprèn amb un fil d’acudits que caldria revisar pel to masclista d’alguns dels missatges. Les sales Cine i Flors són elegants i estan preparades a la planta superior per acollir celebracions especials i en la intimitat.
   
“Hem viscut una tempesta perfecta”, afirmarà Juan Carlos Iglesias, CEO del Grup i copropietari del Bellavista, recordant els atemptats terroristes de fa un any a Barcelona, la convulsa situació en què està instal·lada la política catalana, l’auge de les sèries de televisió com Netflix - que afavoreixen el consum a casa - i la reducció del turisme gastronòmic en un 40%. “És una situació difícil, la que vivim, i no s’està arreglant. Hi ha un excés d’oferta gastronòmica a Barcelona i els clients es reparteixen, ens els prenem els uns als altres”, afegirà.

Malgrat el panorama, al Bellavista fan una aposta de futur per “saciar qualsevol antull del client” des del punt de vista gastronòmic. El canvi de carta està motivat per la renovació de l’equip amb nova direcció a la cuina que defensa “el millor producte en la seva millor forma” per una banda i per l’altra “suggerint nous sabors” al cor de l’Eixample de Barcelona. Entre els plats a destacar hi ha les olives esfèriques, les navalles amb suc de bolets i miso, o l’aribaguette de pernil ibèric Joselito. Tota una experiència deconstruir-lo i recordar, com explica la periodista gastronòmica Tana Collados, que té la seva ascendència al Bulli. Les delicatessen de mar combinen els musclos en escabetx de pollastre amb l’ostra lulo tropical.
   
Quant a les conserves, l’steak tartar de vedella amb salsa italiana vitello tonnato és una delícia, com la tartine de vedella fumada o el tartar de tonyina i peix blanc amb algues i quinoa cruixent. Per al client que busca un àpat més saludable, les noves propostes gastronòmiques del Bellavista inclouen l’stracciatella de tomàquets confitats i pa d’oli o la pizza cruixent de carpaccio de tonyina amb vinagreta de pinyons. Un clàssic com el caneló de pollastre trufat i foie, tampoc falla a la carta.
   
Pop a la brasa amb salsa allada, brioix de curri amb corder a la milanesa o costella de vedella lacada amb papillot de poma són l’avant-sala per a un arròs cremós de confit d’ànec i crema de foie. “En preparem de marins, el de senyoret de gamba vermella, però també el d’interior: l’arròs de presa ibèrica amb bolets al sarment i Tocino Joselito”, comenta Basteiro. La crema de foie es fon entre els grans d’arròs i tot ben mesclat és una delícia. És dijous i toca arròs. La millor manera de tancar un àpat excel·lent en fons i forma, servit amb destresa i amabilitat per un equip sensible i sensitiu amb el comensal. Final i entorn suggestionen i sorprenen.
 
Per això possiblement les postres són tan inesperades com alguns dels espais del Bellavista, on la primavera s’ha instal·lat per tot l’any amb les emblemàtiques flors que pengen del sostre, a l’inrevés, donant la benvinguda al jardí que és el restaurant. És una entrada incomplerta si no es llegeix la filosofia que li dona sentit. Discret i a recer de les flors, hi ha el següent missatge: